Mirades i perspectives. La Xina des d'Espanya


Beijing, Sara Janini
El proper dimecres 8 de maig s'inaugura una exposició col·lectiva de fotografia, organitzada per la Fundació Institut Confuci de Barcelona en col·laboració amb el Grup de Recerca InterAsia.

La mostra inclou imatges de la Xina dels fotògrafs Sergi Bernal, Víctor Cañellas, Ferrán Castrillo, César Merino, Sara Janini i Carles Mercader.

Del 8 al 31 de maig
Espai Francesc Català-Roca, Espai de fotografia
Centre Cívic Casa Golferichs (Gran Via, 491, c/Viladomat).
Metro: Urgell

8 de maig
19h: taula rodona amb els fotògrafs Ferran Castrillo, Sergi Bernal, César Merino i Carles Mercader, i coordinada per Joaquín Beltrán (InterAsia).
20h: inaguració de l'exposició

Università Ca'Foscari Venezia Visiting Professor

During the Spring Term 2013, Sean Golden, a member of the Inter-Asia Research Group, has been invited to be Visiting Professor at the Dipartimento di Studi sull'Asia e sull'Africa Mediterranea (DSAAM) of the Università Ca'Foscari Venezia, where he is teaching a. course on Chinese Philosophy, Comparative Cultural Studies, Modernism & Postmodernism (Storia della filosofia e religioni della Cina antica) in the Lingue e civiltà dell'Asia e dell'Africa Mediterranea (LICAAM) M.A. programme.

He has also given a PhD lecture on Liu Xie 刘勰, Ernest Fenollosa and 20th century avant-garde writing and art, and a lecture to undergraduate students of Ca'Foscari's International College on The Role of Ancient Chinese Thought in Modern Chinese Politics & Foreign Policy.

He has also been named to be a member of the university's Collegio docenti del Dottorato for the PhD programme in Lingue e Civiltà dell'Asia e dell'Africa mediterranea.

Fotografia pequinesa de García-Alix a La Virreina


 Fins el proper diumenge 5 de maig, a La Virreina, es poden veure algunes de les fotografies que Alberto García-Alix (Lleó, 1956) va fer a la Xina durant diferents visites des del 2007. Després d'un primer contacte, l'any 2008 féu una residència al Three Shadows Center三影堂, un important centre dedicat a la fotografia contemporània creat pels fotògrafs Rong Rong (ben conegut per les fotografies del col·lectiu artístic del East Village i les sèries sobre destrucció urbana), i la seva dona, la també fotògrafa japonesa inri.


"Retos para Xi Jinping"

La revista Global Asia ha publicado un artículo de Sean Golden / 高遁, miembro del Grupo de Investigación Inter-Asia, sobre los "Retos para Xi Jinping" / 习近平面临的挑战.



Linking Ancient and Contemporary: Continuities and Discontinuities in Chinese History of Literature and Thought

The Dipartimento di Studi sull'Asia esull'Africa Mediterranea (DSAAM) of the Università Ca'Foscari Venezia, in collaboration with the Department of Chinese Language and Literature of  北京大学 Peking University, organised an international conference in Venice from  21-22 March  2013 on the subject of "Linking Ancient and Contemporary:Continuities and Discontinuities in Chinese History of Literature andThought".  

Sean Golden, a member of the Inter-Asia research Group, spoke at the conference on the subject of “Liu Xie 劉勰s Wénxīn Diāolóng 文心雕, Ernest Fenollosa’s complete The Chinese Written Character as a Medium for Poetry and 20th century avant garde American writing outside the Ezra Pound tradition”. 

Abstract

Ezra Pound’s edition of Ernest Fenollosa’s manuscripts for The Chinese Written Character as a Medium for Poetry was a landmark in modernist European poetry and the imagist movement at the beginning of the 20th century. Pound’s work has stood for Fenollosa’s vision since then and has been the subject of controversy among Sinologist’s for its emphasis on the graphic elements of Chinese written characters. A recent edition of the complete Fenollosa manuscripts by Haun Saussy, Jonathan Stalling and Lucas Klein has made it possible to see the differences between Fenollosa’s interests and Pound’s interpretations and to restore Fenollosa’s original intentions. Even though Sinologists have questioned the Fenollosa-Pound emphasis on the graphic elements of Chinese writing as a component part of Chinese poetry, Chapter 39 of the classical Chinese text  文心雕 Wénxīn diāolóng by  劉勰 Liu Xie (ca. 466-ca. 520) refers specifically to this phenomenon as a mode in the composition of Chinese poetry. Case studies of work by John Cage and Jackson Mac Low show that Fenollosa’s impact on 20th century avant garde literature went far beyond the works of Ezra Pound.

L'impacte de la literatura xinesa a casa nostra


Ara que comença el mes d'abril, mes per excel·lència de la lectura a casa nostra, i aprofitant la concessió del darrer Nobel de literatura a un escriptor xinès, la Sara Rovira i jo us convidem a navegar per una doble exposició virtual que recorre d'una banda les traduccions del xinès al català i, de l'altra, les traduccions al castellà o català dels dos escriptors xinesos guardonats amb el Nobel de literatura: Gao Xingjian i Mo Yan.


Traduccions del xinès al català 
Fins el començament del nou mil·lenni les traduccions del xinès al català han estat més aviat escasses i les poques que trobem són majoritàriament traduccions indirectes de poesia o d’obres de pensament, a càrrec sovint de grans noms de la literatura catalana com ara Marià Manent o Josep Carner. A partir dels anys noranta i sobretot a partir de l’any 2000, amb la concessió del primer Nobel de literatura a un autor xinès, la traducció d’obres xineses al català augmenta de forma significativa. A més s’amplien els gèneres i comencen a aparèixer traduccions de novel·les i assaig. Ara bé, cal recordar que moltes d’aquestes traduccions continuen sent indirectes a partir de llengües com ara l’anglès o el francès. Això s’explica sobretot perquè no s’aprecia una política editorial clara, coherent i valenta envers la literatura xinesa per part de les editorials catalanes que aposti per les traduccions directes del xinès. En general sembla que massa sovint els interessos que les guien a l’hora d’escollir les obres a traduir són fonamentalment comercials i no tant criteris estrictament literaris, atès que es basen en èxits de vendes a d’altres països europeus i en obres que han estat objecte de polèmica a la Xina. Afortunadament, la concessió del segon Nobel de literatura a un autor xinès constitueix un pas més en la normalització i l’increment de traduccions del xinès al català, tant pel que fa a la selecció d’obres per traduir, com per la manera de fer-ho, atès que l’única obra traduïda de Mo Yan al català (Canvis) és una traducció directa del xinès.

Premis Nobel
Durant dècades els xinesos van reclamar un Nobel de literatura per a un escriptor xinès, ja que consideraven que era un greuge comparatiu que un país amb una cultura mil·lenària com la seva no tingués entre les seves files cap autor guardonat amb aquest premi. El primer va ser atorgat l’any 2000 a Gao Xingjian, un artista integral, nacionalitzat francès i pràcticament desconegut a la Xina. Aquesta distinció no va caure gens bé al govern xinès, ja que es va interpretar més com una provocació i ingerència política que no pas com un reconeixement del seu valor literari. El 2012 l’Acadèmia va atorgar de nou el premi a un escriptor de parla xinesa, Mo Yan, resident a la Xina i no obertament desafecte al règim. En aquest cas, si bé és cert que el règim xinès s’ha mostrat satisfet amb l’elecció, en d’altres àmbits la decisió ha despertat un encès debat i ha originat crítiques precisament per tractar-se d’un autor desproveït de l’etiqueta de “dissident” o de “crític” al règim. En qualsevol dels dos casos podem interpretar i trobar arguments per afirmar que la decisió de l’Acadèmia ha estat basada en criteris purament artístics, però també que és portadora d’una càrrega ideològica important, tant en un sentit com en l’altre.

Quant a les seves obres, només disposem de cinc traduccions al català (quatre de Gao Xingjian i una de Mo Yan) i tretze al castellà (sis de Gao Xingjian i vuit de Mo Yan). Això no obstant, mentre Gao Xingjian va ser totalment desconegut a casa nostra fins que no va rebre la màxima distinció de l’Acadèmia sueca, en castellà ja hi havia diverses traduccions de Mo Yan abans que rebés el guardó, probablement gràcies al fet que el cineasta Zhang Yimou havia dut al cinema amb gran èxit de públic la seva obra Sorgo rojo. També val a dir que per motius de cost d’oportunitat i mera estratègia editorial, la majoria de les traduccions de què disposem no s’han traduït directament del xinès, sinó mitjançant l’anglès o el francès, realitat que ens agradaria denunciar com a acadèmiques vinculades des de fa anys a la formació d’especialistes i de traductors professionals del xinès.