L'impacte de la literatura xinesa a casa nostra

Ara que comença el mes d'abril, mes per excel·lència de la lectura a casa nostra, i aprofitant la concessió del darrer Nobel de literatura a un escriptor xinès, la Sara Rovira i jo us convidem a navegar per una doble exposició virtual que recorre d'una banda les traduccions del xinès al català i, de l'altra, les traduccions al castellà o català dels dos escriptors xinesos guardonats amb el Nobel de literatura: Gao Xingjian i Mo Yan.

Traduccions del xinès al català 

Fins el començament del nou mil·lenni les traduccions del xinès al català han estat més aviat escasses i les poques que trobem són majoritàriament traduccions indirectes de poesia o d’obres de pensament, a càrrec sovint de grans noms de la literatura catalana com ara Marià Manent o Josep Carner. A partir dels anys noranta i sobretot a partir de l’any 2000, amb la concessió del primer Nobel de literatura a un autor xinès, la traducció d’obres xineses al català augmenta de forma significativa. A més s’amplien els gèneres i comencen a aparèixer traduccions de novel·les i assaig. Ara bé, cal recordar que moltes d’aquestes traduccions continuen sent indirectes a partir de llengües com ara l’anglès o el francès. Això s’explica sobretot perquè no s’aprecia una política editorial clara, coherent i valenta envers la literatura xinesa per part de les editorials catalanes que aposti per les traduccions directes del xinès. En general sembla que massa sovint els interessos que les guien a l’hora d’escollir les obres a traduir són fonamentalment comercials i no tant criteris estrictament literaris, atès que es basen en èxits de vendes a d’altres països europeus i en obres que han estat objecte de polèmica a la Xina. Afortunadament, la concessió del segon Nobel de literatura a un autor xinès constitueix un pas més en la normalització i l’increment de traduccions del xinès al català, tant pel que fa a la selecció d’obres per traduir, com per la manera de fer-ho, atès que l’única obra traduïda de Mo Yan al català (Canvis) és una traducció directa del xinès.

Premis Nobel

Durant dècades els xinesos van reclamar un Nobel de literatura per a un escriptor xinès, ja que consideraven que era un greuge comparatiu que un país amb una cultura mil·lenària com la seva no tingués entre les seves files cap autor guardonat amb aquest premi. El primer va ser atorgat l’any 2000 a Gao Xingjian, un artista integral, nacionalitzat francès i pràcticament desconegut a la Xina. Aquesta distinció no va caure gens bé al govern xinès, ja que es va interpretar més com una provocació i ingerència política que no pas com un reconeixement del seu valor literari. El 2012 l’Acadèmia va atorgar de nou el premi a un escriptor de parla xinesa, Mo Yan, resident a la Xina i no obertament desafecte al règim. En aquest cas, si bé és cert que el règim xinès s’ha mostrat satisfet amb l’elecció, en d’altres àmbits la decisió ha despertat un encès debat i ha originat crítiques precisament per tractar-se d’un autor desproveït de l’etiqueta de “dissident” o de “crític” al règim. En qualsevol dels dos casos podem interpretar i trobar arguments per afirmar que la decisió de l’Acadèmia ha estat basada en criteris purament artístics, però també que és portadora d’una càrrega ideològica important, tant en un sentit com en l’altre.

Quant a les seves obres, només disposem de cinc traduccions al català (quatre de Gao Xingjian i una de Mo Yan) i tretze al castellà (sis de Gao Xingjian i vuit de Mo Yan). Això no obstant, mentre Gao Xingjian va ser totalment desconegut a casa nostra fins que no va rebre la màxima distinció de l’Acadèmia sueca, en castellà ja hi havia diverses traduccions de Mo Yan abans que rebés el guardó, probablement gràcies al fet que el cineasta Zhang Yimou havia dut al cinema amb gran èxit de públic la seva obra Sorgo rojo. També val a dir que per motius de cost d’oportunitat i mera estratègia editorial, la majoria de les traduccions de què disposem no s’han traduït directament del xinès, sinó mitjançant l’anglès o el francès, realitat que ens agradaria denunciar com a acadèmiques vinculades des de fa anys a la formació d’especialistes i de traductors professionals del xinès.