La Xina en els mitjans de comunciació d'Espanya

El dia 20 de desembre de 2011 va aparèixer a alguns mitjans de comunicació (Ara, La Vanguardia) una notícia referent a l'augment de la població urbana a la Xina. Tanmateix, aquesta informació ha estat obviada a la majoria de les agendes dels mitjans de comunicació d’Espanya, que han optat per fer-se ressò de les protestes ciutadanes que hi ha hagut al poble de Wukan. Evidentment, els criteris per escollir què és notícia són diversos, com ara el grau de novetat, l’interès que pugui suscitar en el públic, la rellevància de la font informativa, què fa la competència, etc., i la importància d’un o altre no és sempre la mateixa. No obstant això, aquesta informació, facilitada per l’Acadèmia de les Ciències Socials de la Xina, és prou rellevant per entendre què succeeix actualment al país i també per preveure, en certa mesura, les polítiques que pugui endegar el govern per a mantenir l’estabilitat social i procurar el creixement sostenible de l’economia. Cada anuari —també anomenat ‘llibre blau’ 蓝皮书 (lanpishu)— és un informe oficial detallat que publica anualment l’Acadèmia de les Ciències Socials de la Xina amb una anàlisi quantitativa i qualitativa sobre àmbits diversos. Així, hi ha un anuari sobre economia, un sobre societat, un sobre relacions internacionals, etc. A més a més, ofereix una sèrie de recomanacions sobre les polítiques que caldria dur a terme per tal de fer front als problemes del país.

Les notícies mencionades anteriorment prenen com a font d’informació el mitjà China Daily, que és la versió en anglès —és a dir, per a l’exterior— de la informació recollida per l’agència de notícies estatal Xinhua, que és la font principal de la qual les agències de notícies internacionals, com ara l’agència EFE, extreuen la informació de la Xina i, per tant, la font principal de la majoria de mitjans de comunicació internacionals sobre temes relacionats amb la Xina.

L’article de China Daily basa la seva informació en la notícia publicada per l’Economic Information Daily 《经济参考报》 (Jingji cankaobao), el butlletí dedicat a l’economia de l’agència Xinhua. La notícia en qüestió és encapçalada pel titular “L’Acadèmia de les Ciències Socials de la Xina declara que aquest any la població urbana haurà superat la població rural” i pel subtítol “Els experts suggereixen que les polítiques socials s’han d’adaptar ràpidament a aquesta nova situació urbana”. Efectivament, la notícia presenta a grans trets els continguts principals de l’anuari en qüestió (una informació accessible a la xarxa) i les opinions d’alguns acadèmics i polítics al respecte.

El títol de l’anuari a què fan referència les notícies és Anàlisi i previsions de la societat xinesa (2012) i el seu contingut es pot resumir en tres eixos principals. En primer lloc, constata que els processos d’urbanització marquen la nova etapa de creixement de l’economia xinesa posterior a l'etapa d'industrialització ja que, per primera vegada, durant l’any 2011, la proporció de la població urbana haurà superat el 50 % de la població total del país, la qual cosa implica canvis profunds en els modes de producció, en l’estructura del mercat de treball, en les tendències de consum, en els estils de vida i en els valors de la societat. En segon lloc, introdueix la innovació en el sistema de gestió de la societat com a nou objectiu de les reformes. En aquest sentit, destaca que no només n’hi ha prou amb tenir en compte els interessos de la societat i solucionar els problemes que apareixen, sinó que és més important encara dur a terme una sèrie de reformes estructurals, construir nous mecanismes i desenvolupar nous sistemes per mantenir l’ordre social. Finalment, marca quina ha de ser la nova estratègia per al desenvolupament econòmic i social: el foment de la cultura. En aquest sentit, aclareix que fomentar la cultura no només significa desenvolupar projectes culturals i potenciar la industria cultural, sinó també construir i millorar la “democràcia” 民主 (minzhu), el “nivell cultural de la població” 文明 (wenming), l’harmonia, el benestar comú, etc., com a sistema de valors essencial del socialisme en relació amb el foment de la moralitat social, l’ètica professional i els valors familiars.

Les notícies publicades, apart de remetre a l’informe oficial de l’Acadèmia de les Ciències Socials de la Xina inclouen, a més a més, l’opinió d’experts i acadèmics, tal com fa l’article de China Daily i, al seu torn, l’article publicat pel butlletí econòmic. En concret, aquest últim informa sobre l’opinió de diversos economistes que consideren que, per adaptar-se a aquesta nova situació (que la població urbana sigui més nombrosa que la població rural), el govern haurà de ser coherent amb les seves polítiques per tal d’impulsar el desenvolupament social i econòmic de la Xina. De fet, totes les opinions fan referència a la necessitat de dur a terme les polítiques mencionades a l’anuari, com la del director de l’Institut de Sociologia i membre del comitè acadèmic de l’Acadèmia de les Ciències Socials de la Xina, Li Peilin, que destaca l’impuls de la urbanització, del consum intern i de les reformes socials com a nou motor de desenvolupament i de millora de la Xina en els propers 20 anys; o la del vicedirector del Centre de Recerca sobre Creixement i Càlcul Econòmic Nacional de la Xina de la Universitat de Pequín, Cai Zhizhou, que comenta la necessitat de trobar solucions als problemes sorgits pel desplaçament de la població rural a les ciutats per buscar feina. En aquest sentit, el butlletí també destaca les declaracions de l’investigador del Centre de Recerca per a la Reconstrucció Rural de la Xina de la Universitat de Hebei, Li Changping, que considera que el procés d’urbanització actual és com un peix que es mossega la cua, perquè per una banda cal la mà d’obra d’aquests camperols que migren a les ciutats i per l’altra aquests immigrants fan nosa; per una banda calen les terres dels camperols i per l’altra no es vol que hi hagi camperols sense terres. A més a més, Li Changping menciona que els camperols que van a les ciutats per treballar no gaudeixen de les mateixes condicions que els habitants de les ciutats, la qual cosa no té sentit. En general, doncs, el butlletí posa de manifest que tant polítics com acadèmics consideren que aquest procés de desplaçament actual de treballadors del camp a la ciutat presenta molts problemes i que, si no s’actua, serà molt difícil garantir que el procés d’urbanització sigui el motor del desenvolupament econòmic i social.

Per acabar, cal destacar l’opinió de l’acadèmic Lu Xueyi, membre honorari de l’Acadèmia de les Ciències Socials de la Xina, que comenta que, des de l’inici de les reformes econòmiques, el procés d’urbanització de la Xina ha mantingut una acceleració ininterrompuda, sobretot els últims deu anys, amb una velocitat mitjana anual de l’1,35 %, per la qual cosa s’ha arribat a un punt crític. Tal com comenta Lu Xueyi, aquesta urbanització accelerada ha provocat nombrosos problemes que afecten, per exemple, la gestió de la població als districtes residencials 街道 (jiedao). L’any 1978, un districte gestionava de mitjana unes 4.900 persones i, actualment, un districte s’ha d’encarregar d’una mitjana de 96.000 persones; a més, n’hi ha que superen els cent mil residents i n’hi ha que, fins i tot, superen el milió de residents. Lu Xueyi conclou que aquests problemes en la gestió de la societat apareixen perquè el sistema d’organització ha quedat desfasat. Així, el més important segons Lu Xueyi és reformar el model d’organització, sobretot amb relació al sistema d’assistència sanitària i de prestacions socials dels treballadors immigrants.

En resum, aquest apunt vol servir per posar de manifest, a través d'un exemple concret, la peresa que s’entreveu en els mitjans de comunicació escrits a Espanya en la informació que es presenta sobre la Xina, en primer lloc, pel que fa a la selecció del que finalment es decideix que sigui notícia i, en segon lloc, pel que fa a la manera com es difon. Una notícia com la tractada, que sí ha decidit publicar el diari Ara i La Vanguardia, sobre uns fets que afecten la totalitat d’un país i la seva situació a curt, mitjà i llarg termini, mereix un xic més d’atenció en el repertori de temes dels mitjans de comunicació escrits. En aquest cas concret, els problemes que afecten la Xina com a conseqüència de l’augment exponencial de la població als grans centre urbans i de producció en els darrers anys tenen relació amb les causes que provoquen el descontent de certs sectors de la població i la inestabilitat social, tal com apunta Lu Xueyi. És previsible que, a mesura que els gabinets de premsa governamentals xinesos, els mitjans de comunicació afins i, sobretot, l’agència de notícies Xinhua difonguin informació relacionada amb les dades presentades als informes oficials de l’Acadèmia de les Ciències Socials de la Xina així com amb les mesures de caire polític i social endegades pel govern xinès per fer front als problemes que se’n deriven, apareguin en els mitjans de comunicació escrits a Espanya i arreu notícies relacionades amb la societat, l'economía, etc. de la Xina. Per tant, fora bo fer-se ressò d’aquests temes, per la seva repercussió, i fer-ho procurant anar més enllà de la simple reproducció de la notícia tramesa per les agències internacionals que, al seu torn, obtenen les dades ja “filtrades” per la versió “per a estrangers” dels mitjans oficials xinesos, per tal d’oferir una informació més acurada i nítida sobre la Xina.

Nota: Lu Xueyi és partidari de la urbanització a escala local, mitjançant la construcció de ciutats petites per tal de permetre un creixement sostenible i donar feina a la massa excedent de treballadors rurals que migren a les grans ciutats, els quals no tenen cap més remei que fer les feines més dures i de més baixa categoria i s’enfronten a una discriminació endèmica (vegeu Kuhn, Robert Lawrence (2009). How China’s leaders think: the inside story of China’s reform and what this means for the future. Singapore: John Wiley & Sons).