カタルーニャの言語景観における日本の存在①

(traducció al català, al final)

東アジア研究科の「東アジア言語の言語学」の科目で、「バルセロナの言語景観におけるアジア言語の存在」というテーマの課題を出した。なかなか面白い結果が集まったので、ここで少し紹介したい。

そもそも言語景観とは何であろうか。普段、我々の周囲を取り巻く風景にさほど注意を払うことはない。毎日の風景はすでに生活の一部をなし、あまりにも当たり前の存在になっているからだろう。言語もこうした景観を構成する要素の一部である。注意深く見てみると、様々な言語が文や単語の形であちらこちらに存在している。例えば広告や看板、標識や店の名前、注意書き、交通標識等。

近年、こうした公的な空間における言語テクストの存在に関心を示し、詳細に調査をする研究者が多くなっている。こうしたタイプの研究は「言語景観」という名前で知られている。これはLandry&Bourhis (1997:23)の定義によると ‘‘the visibility and salience of languages on public and commercial signs in a given territory or region’’を指す概念として使われている。

このように言語景観は多言語にアプローチするための新しい方法で、学生は自分の目で実際にカタルーニャの多言語状況を観察し、分析するという目的のもと、カメラを片手に町へ（バルセロナを中心に）調査へ出た。ちなみに学生は日本専攻と中国専攻の学生を混合した4，5人のグループに分けられている。

まず結論から言うと、中国語の存在はバルセロナの言語景観において際立っている。何気なく道を歩いているだけで簡単にレストランや1ユーロショップなどの看板が目に入る。表記は店の持ち主の経営方針等により、ある店は中国語表記、他の店はピンインによる表記で、中には両者を混合して使っているところも見られた。

一方、日本語や韓国語に関してはどうであろうか。よほど初めからターゲットを絞って特定の地区に行かない限り、「偶然の遭遇」はあまり期待できない。ただし、日本語に関しては「不可思議な日本語」は多く見られる。その背景には、異国情緒のイメージを狙った意図が想像できる。ひらがなや漢字、ローマ字など表記の方法は様々であるが、よく観察すると日本語の知識を十分に持つ人の目には不思議に映る表記が多くあることに気づく。これらの「不可思議な表記」は、主に①つづりの間違い（複雑な書記体系が原因か）、②明らかに直訳、といった二つのタイプに分けられる。①のタイプでは漢字に丁寧に読み仮名まで振っているにもかかわらず、その振り方が不正確である表記も見受けられる。②のタイプは、例えば何らかの方法で言葉を調べたものの、日本語としては不自然に感じられるもの。学生たちは①のタイプは見破れたものの、②はまだ難しかったようだ。ただし、言語の他にも、店のデザインや色彩も日本人経営と非日本人経営を見分ける一つの指標となっていることに気づいたようである。たとえ日本語表記であっても多色使い、人目を引く色、限られたスペースがたくさんの文字で埋め尽くされているものは非日本人経営であることがほとんどである。その一方、日本人経営のものはいわゆる「ミニマリスト」が主流で、単色使い、必要最低限の情報のみの表示、といった特徴が見られる。

やや言語からはずれたが、こうした店の看板などにおいて、中国語の存在は圧倒的である。看板以外にも、病院や警察署などの表示（「静かに」、「順番に並んでください」など）でも現地語と表記されているものを頻繫に見かける。カタルーニャに長期滞在している中国人の数を考えれば当然といえば当然なのであろう。統計上でも中国人の数は日本人、韓国人の数とは比較にならないほど多いが、人口に加えその滞在形態や生活様式も影響を及ぼしていると思われる。

（②に続く）

Presència del Japó a Catalunya (1)

Abans de res, permeteu-me començar la meva contribució per presentar una part dels treballs realitzats a l’assignatura Lingüística de les Llengües de l’Àsia Oriental. Per a la meva primera contribució he triat aquest tema, ja que el meu interès principal està en la presència del Japó a Catalunya en termes sociolingüístic.

A la segona part de la dita assignatura, els alumnes se’ls van assignar un treball sobre “La presència de les llengües asiàtiques a paisatge lingüístic de Barcelona”. Sovint no ens fixem gaire en el paisatge que ens envolta, ja que, potser ja forma part de la nostra vida diària i no ens crida gaire atenció. Llengües també són un dels components que construeixen el paisatge que ens envolten. Si ens fixem bé, les llengües estan presents per tot arreu en forma de text: per exemple, les propagandes, cartells, indicacions, els noms de botigues, avisos, senyals de tràfics etc. Últimament, cada cop hi ha més investigadors que s’interessen en la presència de textos lingüístics en espais públics i que la estudien a prop. Aquest tipus d’estudi és conegut com a estudi de paisatge lingüístic (Linguistic Landscape). Aquest concepte, segons la definició de Landry and Bourhis (1997: 23), es refereix a “la visibilitat i prominència de llengües a senyals públic i comercial en un determinat territori o regió” (‘‘the visibility and salience of languages on public and commercial signs in a given territory or region.’’). És a dir:

The language of public road signs, advertising billboards, street names, place names, commercial shop signs, and public signs on government buildings combines to form the linguistic landscape of a given territory, region, or urban agglomeration (Landry and Bourhis 1997: 25).

Així, paisatge lingüístic és una nova aproximació a multilingüisme. Considerat que als donaria una bona oportunitat als alumnes per poder observar amb els seus propis ulls la realitat multilingüe de Catalunya actual, els alumnes d’aquesta assignatura van formar uns grups petits de quatre o cinc persones (estan barrejats els alumnes del japonès i els del xinès) i van sortir al carrer per a dur a terme la seva recerca, amb la càmera digital i llibreta a mà.

Conclusió: una presència importantíssima de la llengua xinesa al paisatge lingüístic de Barcelona. Mentre estem donat volta per carrer sense prestar gaire atenció, diversos cartells en xinès com ara el de “tot 1 euro” o de restaurant entren a la nostra vista. L’escriptura varia segons “la política” del propietari de l’establiment: alguns escriuen exclusivament en xinès, mentre que els altres opten per escriure en pinyin. N’hi ha alguns que barregen tant el xinès (pinyin) i català i/o castellà.

Per la seva banda, què passa amb la llengua japonesa i la coreana? No es pot esperar “una trobada casual” a menys que hagis triat un lloc determinat. Tot i així, pel que fa a la llengua japonesa, sí que es poden observar paraules “japoneses estranyes”. Podem imaginar la intenció d’afegir un “toc” exòtic a la imatge de la botiga. El tipus d’escriptura varia: de hiragana, katakana o fins i tot kanji, però si ens fixem bé, ens adonem que hi ha moltes escriptures que semblen estranyes als ulls de les persones que tenen algun coneixement del japonès. D’aquestes escriptures estranyes, es poden classificar en dos tipus: (1) error ortogràfic (serà degut al sistema ortogràfic complicat del japonès?) i (2) evidentment traducció literària. Pel que fa al primer tipus, s’observen molt sovint les lectures incorrectes dels kanjis. Quant al segon, s’observaven algunes escriptures que no semblaven gaire “naturals” com japonès. Els alumnes van poder descobrir el primer tipus d’escriptura, mentre que el segon els va ser difícil encara. Tot i així, sembla que van adonar-se que el disseny o la tria de coloració dels cartells poden servir com un índex a l’hora de distingir un restaurant regentat pels japonesos o pels xinesos. Per exemple, els cartells de multicolor (dels colors cridaners) i que estiguin ple de caràcters solen ser d’un establiment el propietari del qual no és japonès, tot i que estigui escrit en japonès. Per la seva banda, el cartell d’establiment regentat per un japonès sol ser “minimalista” diguem-ne, amb un sol color i informació mínima.

Hem desviat una mica del tema de llengua, però tal com hem esmentat fins ara, la presència del xinès al paisatge lingüístic de Barcelona és significativa. A més dels cartells dels establiments comercials, també s’observen advertències o indicacions a hospitals o comissaries (com ara “silenci”, “respecteu el torn” etc.) bilingües/trilingües de les llengües locals i del xinès. Tenint en compte el nombre de la població xinesa a Catalunya és ben normal. De fet, el seu nombre elevat no es pot ni comparar amb el dels japonesos i dels coreans, però a més del volum de la població la seva modalitat d’instal·lació o el seu estil de vida també influeixen a aquest paisatge lingüístic.

(enllaç a la 2a part)