Xina a les biblioteques de Catalunya

L'impacte de la Xina en el context català es fa notar, cada dia més, a les biblioteques, ja sigui a la secció de premsa, ja sigui a la de literatura o cinema, on cada cop podem trobar més traduccions d'autors xinesos (p. ex., Chan Koonchung) o pel·lícules de directors d'aquest país. Tanmateix, aquest impacte també comença a fer-se notar en algunes biblioteques que han engegat accions d'apropament als xinesos de Catalunya, mogudes per la clara voluntat d'incloure'ls entre els seus usuaris.

L'exemple pioner d'aquest tipus d'iniciatives el trobem a la biblioteca de Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet, on hi ha un fons documental amb 3800 documents en xinès.

Aquesta biblioteca, que ja és un referent des de fa alguns anys, organitza activitats per al col·lectiu xinès (p. ex., l'Hora del conte en xinès) i ofereix, a més a més, un servei d'atenció als usuaris xinesos cada dilluns a la tarda, amb una mediadora que parla xinès i que atén les consultes d'aquests usuaris. També han publicat díptics i fulletons informatius bilingües, d'entre els quals el més recent popularitza el lema "Obre la teva biblioteca" (打开你的图书馆) i posa èmfasi en el fet que es tracta d'un servei públic i gratuït. Can Peixauet ha estat objecte, fins i tot, de visites guiades per a estudiants de programes d'Àsia Oriental (p. ex., l'any 2010, amb els alumens de la UOC) i la premsa se n'ha fet ressò amb titulars tan suggerents com "Tan lluny... i tan a prop de la Xina" (Avui, 24/12/2010).

L'èxit de Can Peixauet ha captat, recentment, l'atenció de la biblioteca de la Sagrada Família, a Barcelona, que des de finals de 2011 organitza activitats dirigides a usuaris xinesos. Conscients del gran nombre de xinesos que viuen pels voltants de la zona de la biblioteca, es va dedicar el Dia Internacional del Migrant (18 de desembre) al veïns xinesos i, a banda d'una exposició de documents en xinès i de l'activitat del "contacontes", es va editar una guia de lectura en xinès que inclou un petit recull de llibres, pel·lícules i CDs, a més d'informació sobre adreces d'interès (empadronament, aprendre català, etc.). Per celebrar l'any nou xinès, la biblioteca també va organitzar un altre contactontes i un taller d'horòscop xinès, amb la col·laboració de l'associació la Formiga. L'activitat es va anunciar en xinès i català al Facebook de la biblioteca, la qual cosa reflecteix la voluntat de difusió de l'acte entre els usuaris xinesos.

D'altra banda, les biblioteques Francesca Bonnemaison, Vapor Vell, Fort Pienc i Ignasi Iglesias - Can Fabra van començar al 2006 un servei d'interpretació telefònica que incloïa el xinès, tot i que no hem pogut saber si aquest servei encara funciona a data d'avui. L'objectiu era resoldre dubtes que poguessin tenir els usuaris estrangers en l'ús dels serveis de la biblioteca, però tal com Marta Riera Sagrera (2008) comenta, "els recursos hi són i estan ben explicats, però per una causa o l'altra no s'utilitzen gaire i això els condemna a la desaparició" (pàg. 455). En canvi, sí que sembla que s'ha donat continuïtat al servei de "Diaris del món", que al febrer de 2011 abastava fins a 69 biblioteques de Catalunya i que inclou tres diaris d'origen xinès (China Daily, Shanghai Daily i Tianjin Ribao), tot i que només un arriba escrit en xinès (Tianjin Ribao， 天津日报). El Tianjin Ribao va ser el cinquè diari més consultat al 2010, la qual cosa posa de manifest la bona rebuda de la iniciativa. En xinès també es rep el Nanyang Siang Pau (南洋商报, Nanyang Shang bao), de Malàisia.

L'estratègia de les biblioteques respon clarament a les polítiques per fomentar el respecte a la diversitat cultural i lingüística a Catalunya; polítiques que, en el seu moment, van arribar a crear un organisme com Linguamón - Casa de les Llengües, un observatori de la diversitat lingüística de Catalunya que va néixer al 2005 i que, per la pressió de la crisi econòmica, es va dissoldre a finals de 2011.

En els casos de Can Peixauet i de la Sagrada Família, l'estratègia respon també a una política d'apropament a les persones immigrades i, per tant, es pot considerar una via de contacte amb col·lectius relativament "desconeguts" per part de l'Administració. A Can Peixauet, la presència d'una mediadora intercultural que ofereix atenció en xinès als usuaris cada dilluns, ens mostra que més enllà de la promoció dels serveis culturals (lectura, cinema, música, exposicions i d'altres activitats), la biblioteca esdevé un punt d'informació sobre serveis públics a través de la figura de la mediadora. A la biblioteca de la Sagrada Família, només cal fixar-nos en la "Guia de lectura" que esmentàvem més amunt, que s'aprofita per fer difusió d'adreces d'interès més relacionades amb els serveis públics que amb els serveis d'una biblioteca.

Estudis com els de Marta Riera Sagrera ("Estratègies per al multilingüisme a les biblioteques catalanes") ens mostren que encara queda un llarg camí per recórrer fins arribar al veritable multilingüisme a les biblioteques, mentre que notícies com el tancament de Linguamón alerten dels possibles entrebancs que puguin sortir en aquests camins a causa de les retallades. Amb tot, cal lloar les accions que ja hi ha en marxa, accions que promouen l'accés a la informació i a la cultura i que, a mica en mica, es beneficien de les xarxes socials per fer-se difusió.

Mireia Vargas-Urpi

Grup InterÀsia

Departament de Traducció i d'Interpretació (UAB)