"¿Mejorar la acogida? El otro día lo dije de broma y de verdad: lo primero que habría que hacer es que a cada recién llegado habría que darle un libro, a cada uno en su idioma. Bajar del avión y darle un libro con sus obligaciones y sus derechos. Para que sepan. Así, cuando pase cualquier cosa que sepan dónde pueden ir y qué pueden hacer. Y sus obligaciones. Eso yo pienso que es lo más importante. Como cuando cogemos el autobús para pasar todo el día visitando la ciudad, ¿no te dan un librito para saber dónde puedes ir? Pues, cuando baja del avión, un librito así no iría mal. Porqué quizás las costumbres de aquí son diferentes. Tampoco son iguales todos los países europeos. [...]"
Fragment de l'entrevista a Joana Ye Ye (Ye Zhangjiang), realitzada per Miquel Fernández i Pep Subirós el 3 de novembre de 2008, publicada a Ser immigrant a Catalunya: El testimoni de vint-i-dos protagonistes, editat per Pep Subirós (2010), p. 300.
A finals del 2009, la Secretaria d'Immigració (actualment, Direcció General d'Immigració), publicava la Guia d'acollida ( 接收指南, jieshou zhinan), un web multimèdia amb informació sobre aspectes com l'acollida, la legislació per a persones immigrades residents a Catalunya (amb un apartat específic de "Drets i deures"), la salut, l'educació, l'habitatge, el treball o el món associatiu. Traduïda al xinès, entre d'altres llengües, sembla que respongui directament a la petició que feia Ye Zhangjiang a la seva entrevista i, en aquest sentit, podria tenir el potencial de convertir-se en un web de referència per als xinesos que arriben a Catalunya.
Tanmateix, tot i ser el material més complet traduït al xinès, no és l'únic, i actualment podem parlar d'una bona col·lecció de díptics, tríptics, llibrets, fulletons i materials online traduïts al xinès i, en alguns casos també, adaptats, als usuaris xinesos dels serveis públics. Per a més informació sobre aquests materials, al bloc goutong = comunicar vaig recopilant tots els que em trobo traduïts al xinès, classificats per àrees temàtiques: salut, educació, justícia, policia, etc. D’altra banda, a l'article "Traducir para la comunidad china en Catalunya: el ejemplo de los materiales traducidos online", p. 24) proposo altres criteris de classificació, basats en el format del text o en la seva funció.
Des del punt de vista de la traducció, aquests textos presenten una sèrie de reptes i dificultats que en d’altres gèneres no trobaríem. En primer lloc, són textos plens de referents culturals que cal traduir al xinès. Atès que no hi ha hagut cap estratègia de planificació terminològica ni d’unificació de criteris, en l’actualitat podem trobar diferents traduccions per a un mateix referent. Per exemple, el català (idioma) tant es troba transliterat amb 加泰兰语 (Jiatailanyu) com amb 加泰罗尼亚语 (Jiatailuoniyayu). En el primer cas, el referent per a la transliteració és el nom de la llengua (català), mentre que en el segon cas, el referent per a la transliteració és “Catalunya”, de manera que la traducció en xinès és, literalment, “llengua de Catalunya”.
D’altres exemples els trobem en la traducció d’empadronament per 户籍登记 (huji dengji, registre al cens), 户籍注册 (huji zhuce, registre al cens), o 住家登记 (zhujia dengji, registre de la residència); o en les quatre formes que adopta l’Educació Secundària Obligatòria: 义务制中学教育 (yiwu zhi zhongxue jiaoyu), 义务中等教育 (yiwu zhongdeng jiaoyu), 义务普及中学教育 (yiwu puji zhongxue jiaoyu), 中学义务教育 (zhongxue yiwu jiaoyu). En el cas d’empadronament, la dificultat rau en buscar una traducció que no faci pensar en possibles implicacions que anirien més enllà de la funció que té l’empadronament aquí; ja que, per exemple, en traduir-ho per 户口登记 (hukou dengji) potser s’aconseguiria una traducció més transparent i fàcil d’entendre des del context cultural xinès, però es correria el risc d’associar-hi les connotacions que el hukou té a la Xina. En el cas d’Educació Secundària Obligatòria, la dificultat és com afegir-hi l’adjectiu “obligatòria”, perquè altrament es podria traduir per 中学 (zhongxue), educació secundària, un terme del tot habitual a la Xina.
En segon lloc, cal tenir en compte que són textos “políticament correctes”, que sovint empren eufemismes i que eviten paraules que es considera que poden tenir connotacions negatives. Això és perquè les mateixes polítiques d'immigració estan impregnades de paraules amb connotacions positives que sovint es apareixen també als materials que hauran de ser traduïts al xinès. Un dels exemples més clars és el de “nouvingut”, una paraula que s’empra per evitar “immigrant” o “estranger” i que, a més a més, ens recorda a “benvingut”, un altre factor que l’omple de connotacions positives. En xinès, però, es fa difícil la traducció d’aquest nom i només a les Guies d’acollida de butxaca de Barcelona hi hem trobat la traducció literal: 新来者 (xinlaizhe), tot i que combinada amb 移民 (yimin) o migrant. D’altres equivalents proposats són 新居民 (xin jumin, nous residents), 新到居民 (xindao jumin, residents nouvinguts) o 新移民 (xin yimin, nous immigrants).
Un altre exemple el trobem en “acollida”, que s'empra contínuament: llei d’acollida, llengua d’acollida, societat d’acollida, xarxa d’acollida, recursos d’acollida, circuits d’acollida, aula d’acollida, etc. Segons el DIEC, pot tenir la connotació implícita d’acollir bé (vegeu la segona accepció en el verb “acollir”) i de fet, sovint s'associa l'acollida amb una bona rebuda. Tanmateix, un cop més, la traducció al xinès adopta fórmules diferents i, tot i que 接纳 (jiena; admetre, acceptar) sembla que és la més estesa, també hem observat que s'empren 收容 (shourong; acollir, acceptar) i 接待 (jiedai, rebre admetre), la qual cosa reflecteix la dificultat que aquesta expressió suposa des del punt de vista de la translació al xinès, sobretot pel fet que cap d'aquests verbs acaba de tenir la connotació positiva que té “acollir” en català i més aviat es basen en la idea d'acceptar o d'admetre algú a algun lloc.
Un últim exemple (tot i que la llista podria continuar) el trobem en la paraula “convivència”, que adopta formes com 和谐相处 (hexie xiangchu, convivència harmoniosa), 和睦相处 (hemu xiangchu, convivència amistosa), 文明共处 (wenming gongchu, literalment, coexistència civilitzada). En aquest cas, la dificultat rau en el fet que, en català, quan pensem en convivència, gairebé sempre l’associem a “bona convivència”, per bé que segons el DIEC, conviure només vol dir “viure plegats”. En xinès, tant 相处 (xiangchu, viure junts) com 共处 (gongchu, coexistir) necessiten adjectius que hi afegeixin aquesta connotació positiva.
Totes aquestes dificultats fan que les traduccions finals dels textos no siguin sempre tan fluïdes com es podria esperar. Sobre aquest tema, doncs, sembla que s’obre un possible àmbit de recerca: què pensen els xinesos que viuen a Catalunya d’aquests textos? Els troben útils? Els poden entendre bé? Són realment efectius...?
Per tant, acabem l’entrada amb un *to be continued o 未完待续 (weiwan daixu)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada