カタルーニャの言語景観における日本の存在②

(traducció al català, al final)

( ① )

今日では多言語はごく一般的な現象であり、世界中のいたる所で－特に大都市で－見られる。多言語の現象は社会言語的文脈における言語使用を含む、様々な切り口から研究することが可能である。そのうちの一つがこの言語景観なのである。

公的空間における言語の存在は、多言語社会では特にその言語話者の人口や社会における位置づけ等、様々な情報を提供する。カタルーニャのような二言語併用社会ではそれぞれの言語の社会的地位を示したり、あるいは象徴的な役割を担うこともある。一方、移住者であってもその数が膨大であり、当該社会においてそれなりの存在感がある場合は病院や店などの注意書きや標識にその言語が併記されているケースが多く、それによってそれらの移住者の当該社会における人口構造が見えてくる。

こうした表示や看板において、日本語は極めて影が薄い。いや、ほぼ皆無と言っても差し支えないだろう。それではどこで日本語の存在が確認されるのだろうか。日本語は、観光関係の領域に関して、俄然その存在が際立っている。デパートに入れば入り口で「いらっしゃいませ」という看板に出迎えられ、観光名所のガイドブックでは日本語は必須、免税のお知らせももちろん日本語表記が見られる。そして文書ではないが、最も注目されるのが地下鉄でのスリに注意を呼びかける放送である。カタルーニャ語、スペイン語、英語と並んで他の言語を抑えて日本語が放送されているところに日本人観光客の多さ（そして不注意さ）が如実に現れているというなんとも皮肉な現実である。

このように言語景観からすると、カタルーニャにおける日本の存在は観光という部分に偏り、公的空間ではほとんどその姿を確認することはできない。無論、日本人の人口自体が少ないことが最も大きい要因であろうが、それ以外にもその滞在形態も一要因と言えよう。多くが3年～5年程度の短期滞在で、特に現地社会に直接参加することなく帰国する人々で、長期滞在の場合は現地語をすでに習得していることが多いのである。つまり、現地語を解さずにカタルーニャ社会に直接参加する日本人の数は非常に少ないということである。このように公的空間での移住者言語の存在は移住者の実態をしる一つの糸口を提供してくれる。

日本語はカタルーニャの言語景観においてまったく存在感がないといえばそうでもない。ここ数年「弁当」「マンガ」「すりみ」「てりやき」など、カタルーニャ社会にすでに浸透した日本語もところどころで見られ、日本文化の知名度はかなり高いことが伺われる。日本文化は若年層を初め、かなり幅広く知られるにいたったようである。

Presència del Japó a Catalunya (2)

(enllaç a la 1a part)

Avui dia, multilingüisme és un fenomen força comú i s’observa a qualsevol part del món, sobretot a grans ciutats. Aquest fenomen es pot estudiar des de diverses aproximacions inclòs l’ús lingüístic al context sociolingüístic. Paisatge lingüístic n’és una.

La presència d’una determinada llengua en un espai públic, sobretot en una societat multilingüe, ens ofereix diverses informacions sobre els seus parlants i la seva posició dins aquesta societat. En una societat bilingüe com catalana, per exemple, podem saber la seva posició social o el seu paper simbòlic. En el cas dels immigrants, si són nombrosos i tenen una presència significativa en la societat receptora, la seva llengua sovint apareix juntament amb la llengua (llengües) local(s) en les advertències o indicacions dels establiments públics com ara hospital, comissaria etc. 

En aquest tipus de rètols o cartells, la llengua japonesa hi té molt poca presència. O sigui, podem dir que és gairebé nul·la. Aleshores, en quina àmbit podem trobar-ne alguna? Pel que fa al japonès, la seva presència es destaca en l’àmbit de turisme: a l’entrada de centre comercial ens espera un cartell dient Irasshaimase (“Benvinguts” en japonès), en els llibres de guia la versió japonesa és imprescindible, en la instrucció de Tax-free també hi té bona presència. I el més destacable, tot i que no sigui escriptura, és l’advertència sobre carteristes que se sent a les estacions de metro: el fet que està inclòs el japonès en les idiomes d’aquesta advertència junt amb el català, el castellà i l’anglès significa el nombre elevat dels turistes japonesos (i el seu descuit), la qual cosa reflecteix una realitat irònica. 

Així, des d’un punt de vista del paisatge lingüístic, la presència del Japó està força limitada a l’àmbit de turisme, mentre que en un espai públic no s’observa gaire. Evidentment, un dels factors més grans és el nombre reduït d’aquesta població, però a més d’això, la modalitat de la seva instal·lació també té molt a veure amb aquesta poca presència del japonès en un espai públic. La majoria d’aquesta població resideixen a Catalunya temporalment. Al cap d’uns anys d’estada se’n va al seu país o a un altre país sense haver participat gaire en la societat receptora utilitzant les llengües locals. En canvi, en el cas dels residents japonesos de període llarg solen ser competents en una de les llengües locals o ambdues. És a dir, els japonesos que no són gaire competents en llengües locals no solen participar directament a la societat receptora. Els que no saben comunicar-se en llengües locals aprofiten les xarxes interpersonals ben establerts entre els seus compatriotes o utilitzen els serveis regentats pels japonesos de manera que puguin evitar participar directament en la societat receptora. Així, la presència de la llengua dels immigrants ens ofereix una clau per conèixer la seva realitat. 

Tal i com hem vist, la llengua japonesa no té quasi cap presència als cartells o rètols de Catalunya, però si ens fixem en els altres àmbits de la vida quotidiana, podem trobar algunes paraules d’origen japonès que ja estan incorporades a la societat catalana com ara bentô, manga, surimi, teriyaki etc, cosa que ens suggereix que la cultura japonesa és ha arribat a ser força ben coneguda en aquesta societat comparat amb abans.