|
Interior del Crystal Palace, espai expositiu construït a Hyde Park per a la Great Exhibition de 1851 imatge i crèdits: viquipèdia |
A banda dels continguts propis (llengua, història, cultura, literatura, economia), una altra constant en els Estudis de l'Àsia Oriental és l'interès en la construcció de l’altre, és a dir, en la manera com uns individus o una cultura pensen, plasmen, i actuen en relació a aquell considerat diferent (ja sigui una diferència cultural, religiosa, ètnica, etc). Aquest interès no és tan sols intel·lectual: com ja destacà Edward Said i molts altres després, l'acadèmia ha estat i és una de les eines fonamentals de la violència epistemològica sobre la que s’ha bastit l’imperialisme i el colonialisme, còmplice per tant en la producció d'un coneixement basat en una desigualtat radical: la de qui té el poder d'atorgar-se el dret de definir, i de qui n'és l'objecte. La tasca és doncs doble: d'una banda analitzar els processos de configuració de l'alteritat dins de la nostra societat, i d'altra altra reflexionar sobre el paper que, en tant que productors de coneixement, tenim en aquest procés. Aquests comentaris serveixen per a contextualitzar el tema d'aquesta entrada, que molt breument, en forma d'apunts, tracta processos d’identificació i definició de l’altre, i la seva justificació (científica, política) en l'àmbit espanyol.