Informe trimestral sobre l’impacte de la Xina als mitjans de comunicació


La influència de la Xina és cada cop més important en l’àmbit internacional, una importància que es fa palesa per l’espai que hi dediquen els mitjans de comunicació en les seves agendes i que es reflecteix en el nombre de notícies, articles i opinions publicats, que són cada cop més nombrosos. 

Per tal de comprovar l’impacte de la Xina en els mitjans de comunicació a Espanya, s’ha dut a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de tota la informació publicada en diaris diversos durant el primer trimestre de 2012. Els rotatius escollits són els cinc mitjans d’informació generalista següents: La Vanguardia, El País, El Periódico, El Punt Avui i l’Ara.

Els motius a l’hora d’escollir aquests mitjans de la premsa escrita són, a banda del nombre de lectors (vegeu l’Estudi General de Mitjans), perquè publiquen informació relacionada amb la Xina de manera regular i perquè disposen d’un corresponsal permanent a la Xina, amb l’excepció del diari Ara que, tanmateix, s’ha inclòs en l’informe perquè l’espai que dedica a informació sobre la Xina és prou rellevant.

Els dos àmbits que generen més informació sobre la Xina són, tal com s’ha comprovat pel nombre de notícies publicades, l’economia i la política. El tema més tractat ha estat l’empresarial, tan pel que fa a la importància de l’economia xinesa en l’àmbit internacional com pel que fa a les exportacions d’empreses espanyoles a la Xina (com ara Inditex o Seat). L’altre tema que ha ocupat més espai en les agendes dels mitjans ha estat la política exterior de la Xina, sobretot pel que fa a les seves relacions diplomàtiques amb els EUA i el seu pes en les Nacions Unides, en relació amb els fets ocorreguts a Síria i la situació a l’Iran. Concretament, les deu paraules més citades en els mitjans de comunicació, a part del mot Xina (China) i derivats (xinès, chino, etc.), són govern (38% de les notícies publicades), empresa (37%), mercat (35%), econòmic (i derivats, 34%), polític (i derivats, 32%), partit (en referència al Partit Comunista de la Xina, 25%), Estats Units (25%), crisi (24%), ministre (inclòs viceministre, 22%) i comunisme (i relacionats com ara comunista, 22%).

En canvi, l’espai dedicat pels mitjans de comunicació a qüestions que a priori podrien semblar susceptibles d’atraure l’atenció de la premsa internacional, com ara qüestions relacionades amb la democràcia o la llibertat d’expressió, ha estat molt inferior en comparació amb el nombre de pàgines dedicades als dos temes anteriors. En concret, el sintagma drets humans apareix a un 10% de les notícies publicades i el mot censura només apareix a dues notícies de La Vanguardia.

Finalment, cal destacar el concepte gegant asiàtic que apareix en un ordre del 20% en el conjunt de la informació publicada, sent El Periódico el diari que el menciona més sovint (a un 30% de les notícies).

El gràfic següent mostra l’evolució del nombre de notícies publicades per a cadascun dels mitjans entre l’1 de gener i el 31 de març de 2012.




El diari que ha dedicat més espai a la Xina és La Vanguardia (amb 145 notícies publicades); el segueixen El País (91), l’Ara (75), El Punt Avui (51) i, finalment, El Periódico (34).

Com es pot comprovar, hi ha hagut tres moments en què tots els diaris, amb alguna excepció, han publicat moltes notícies relacionades amb la Xina. El primer, la setmana 8 al 14 de gener, amb l’excepció del diari El País —que ha estat un dels dos períodes en què ha dedicat menys atenció a la Xina. Durant aquesta setmana va haver-hi notícies relacionades amb 12 esdeveniments diferents, entre els quals els més tractats van ser la inauguració de la primera línia marítima entre Barcelona i la Xina per a l’exportació de vehicles de la marca Seat fabricats a Martorell, la suspensió de les ventes de l’iPhone4 d’Apple a la Xina i la conclusió de les eleccions presidencials i parlamentàries de Taiwan.

El segon període més important pel que fa a la informació publicada sobre la Xina va ser la setmana del 12 al 18 de febrer, moment en què el tema més tractat va ser sense excepció la visita als EUA del vicepresident xinès Xi Jinping 习近平, segons tots els mitjans de comunicació el futur president de la República Popular de la Xina.

Finalment, el tercer període en què es van publicar més notícies va ser la setmana de l’11 al 17 de març, amb l’excepció de La Vanguardia, que havia assolit el darrer punt màxim la setmana anterior, amb la publicació de notícies sobre els efectes en l’economia europea de la revisió a la baixa del creixement del PIB xinès. En aquest cas, les informacions difoses durant aquest període van estar relacionades majoritàriament amb les reformes polítiques proclamades per Wen Jiabao 温家宝 durant l’Assemblea Nacional Popular i la posterior destitució del secretari del Partit Comunista a Chongqing i alcalde de la ciutat, Bo Xilai 薄熙来.

Cal destacar el diari Ara durant la setmana del 22 al 28 de gener, concretament, el diumenge 22 de gener, en què va publicar un especial dedicat a la cultural xinesa en motiu de l’inici de l’any nou xinès. És la primera vegada que un diari dedica un especial a divulgar aspectes de la cultura xinesa amb la intenció d’acostar-la al públic en general, no expert i, molt especialment, amb informació dedicada específicament a la mainada. Tot i haver comès alguna errada en la informació facilitada (un error de transcripció fonètica i una explicació poc acurada sobre la llengua xinesa), és remarcable la tasca duta a terme.

Com a curiositats, el personatge de la política xinesa més citat en totes les informacions publicades durant el primer trimestre va ser el primer ministre de la Xina, Wen Jiabao, i no pas el seu president, Hu Jintao 胡锦涛, o el vicepresident, Xi Jinping, que apareixen citats el mateix nombre de vegades que el president dels EUA, Barack Obama, o fins i tot el mateix Mao Zedong 毛泽东.

Pel que fa a les fonts d’informació utilitzades pels diferents mitjans escrits, a banda de llurs corresponsals —Isidre Ambrós (Pequín) de La Vanguardia, José Reinoso (Pequín) i Zigor Aldama (Shanghai) d’El País, Laia Gordi (Pequín) d’El Punt Avui i Adrián Foncillas (Pequín) d’El Periódico— cal destacar l’Agència EFE, Europa Press, Reuters, l’agència governamental de notícies xinesa Xinhua i el seu rotatiu en llengua anglesa China Daily i, finalment, el diari independent South China Morning Post, de Hong Kong.

A part del nombre d’articles i notícies publicats i de les temàtiques tractades, un dels aspectes més importants que permet estudiar aquest tipus d’anàlisi és la imatge que es transmet globalment a través dels mitjans de comunicació, especialment a través dels conceptes utilitzats per a la difusió de la informació. Així, es mostra una incidència reiterada en aspectes relacionats amb el concepte de grandesa, sobretot pel que fa a l’àmbit econòmic, no només per l’aparició explícita del sintagma gegant asiàtic, sinó per tota una sèrie de referències a substantius, adjectius i adverbis que remeten al concepte de “grandesa” econòmica i social de la Xina. A part del concepte gegant asiàtic mencionat, altres referències que es repeteixen són gran drac, grandesa, grans potències, potència econòmica, segona economia del món, fàbrica del món, millons de..., país més poblat del món, etc.

Evidentment, les notícies tractades fan referència a fets ocorreguts només durant els tres primers mesos de 2012, per la qual cosa hi manquen més notícies relacionades amb esdeveniments prou importants com ara les diverses immolacions de monjos tibetans, la majoria durant el 2011, o la recent defenestració del dirigent del Partit Comunista xinès Bo Xilai, les quals afectarien de ben segur els resultats obtinguts. Tanmateix, l’anàlisi trimestral duta a terme permet arribar a les conclusions següents pel que fa als mitjans de comunicació tractats: el diari La Vanguardia és el mitjà que ofereix informació sobre la Xina d’una manera més regular i contrastada, amb fonts d’informació pròpies (a través del seu corresponsal a Pekín, Isidre Ambrós) i amb informacions extretes de les agències de notícies internacionals i d’articles traduïts diversos publicats a altres mitjans d’arreu. Aquest rotatiu contrasta amb El Periódico que, sent un dels diaris més llegits segons l’EGM, és el que aporta menys informació sobre la Xina dels mitjans analitzats. D’altra banda, El País, el diari d’informació general de pagament més llegit a Espanya, és el segon rotatiu que ofereix més informació sobre la Xina; tanmateix, es diferencia de La Vanguardia pel fet d’oferir menys notícies de diferents fonts i més opinions de col·laboradors, la qual cosa afecta la diversitat i l’objectivitat de la informació publicada. De tots els mitjans, cal fer una menció especial al diari Ara que, tot i la seva joventut, no disposar de cap corresponsal a la Xina i publicar-se integrament en català, aporta prou informació, de prou qualitat i amb prou regularitat, amb dedicacions especials com ara la de l’any nou xinès. Finalment, es vol destacar també el diari El Punt Avui que, tot i les dificultats econòmiques que ha sofert en els darrers mesos, ha mantingut la seva corresponsal a la Xina i ha continuat oferint informació sobre els esdeveniments més importants del país.

En els propers mesos es preveu que continuï la quantitat d’informació publicada sobre la Xina relacionada amb l’àmbit econòmic i que augmenti el nombre de notícies relacionades amb l’àmbit polític, a causa del divuitè congrés del Partit Comunista que se celebrarà l’octubre d’enguany, en què es decidirà el nou aparell de l’Estat xinès. Fora bo, doncs, que augmentés la diversitat de les fonts utilitzades pels diferents mitjans i es contrastessin les informacions obtingudes no només a través de la feina encomiable dels corresponsals a la Xina, sinó també accedint a les fonts primàries en llengua xinesa (de la mateixa manera que se suposa que es fa amb les informacions sobre els EUA en llengua anglesa o de la UE en anglès, francès i alemany). D’aquesta manera, els lectors podríem accedir a una informació d’encara més qualitat i fiabilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada