Reflexions al voltant de la formació en interpretació als serveis públics amb el xinès

La setmana passada, el portal de notícies ZaiChina va publicar una entrevista que Irene Tor Caroggio em va fer fa unes setmanes. Moltes de les preguntes que em feia giren al voltant de la interpretació als serveis públics amb el xinès, motiu pel qual he decidit reprendre en aquest escrit una qüestió que queda una mica al marge de l'entrevista: la formació en interpretació als serveis públics amb el xinès.

Tal com explicava a la Irene, al 2006, quan vaig acabar la llicenciatura de Traducció i d'Interpretació, poc havia sentit a parlar de la interpretació als serveis públics i, tot i que sí que ens havien parlat de la interpretació d'enllaç, a les pràctiques d'interpretació a l'aula bàsicament ens preparàvem per a la interpretació de conferències (consecutiva i simultània).

Sis anys més tard, el xinès comença a fer-se lloc enmig de l'oferta creixent de cursos de formació en interpretació als serveis públics. El primer lloc on es va oferir va ser al Màster en Comunicació Intercultural, Interpretació i Traducció als Serveis Públics, organitzat pel grup FITISPOS a la Universitat d'Alcalá de Henares. Es tracta d'un màster molt complet, que inclou tant mètodes d'ensenyament tradicional a l'aula, com mòduls d'ensenyament a distància, pràctiques en institucions i un treball de recerca al final. D'entre els continguts específics, s'estableix una clara divisió entre la interpretació en l'àmbit sanitari i la interpretació en l'àmbit judicial. Tot i que el màster va començar a oferir-se al 2005, no va ser fins al curs 2009-2010 que es va obrir el primer grup de xinès, que de seguida va notar una gran demanda, sobretot d'estudiants graduats en universitats xineses amb interès per cursar estudis de màster oficial a l'Estat espanyol. D'aquesta manera, enguany es troba en curs la tercera promoció amb la combinació lingüística xinès-castellà. 

Una opció més recent la trobem al I Curs d'especialització en interpretació als serveis públics a Catalunya, organitzat pel grup MIRAS del Departament de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d'un curs de caràcter holístic i professionalitzador, que es presenta com a formació continuada, per la qual cosa permet l'accés a persones que no tinguin estudis universitaris previs però que, tanmateix, puguin complir el requisit d'admissió al curs: un nivell òptim de les llengües de treball. Tot i que aquesta es pot considerar la diferència principal amb el Màster de la Universitat d'Alcalá, una altra diferència notable és una major proporció d'hores dedicades a les competències temàtiques, estratègiques i instrumentals de l'intèrpret, per la qual cosa abans de "llançar-lo" a les pràctiques d'interpretació a l'aula, l'alumne ja ha assolit una base sòlida de coneixements previs. Pel que fa al perfil de les alumnes del grup de xinès, a diferència (un cop més) del Màster de la Universitat d'Alcalá, aquestes provenen en bona part del món professional, la qual cosa influeix notablemanet en les seves expectatives i en la seva predisposició vers el curs, ja que són alumnes que busquen especialitzar-se i millorar en la seva pràctica professional gràcies a una formació específica en aquest àmbit.

D'entre la resta de cursos en interpretació als serveis públics oferts fins al moment, ja siguin a nivell universitari o de formació continuada, no tenim constància d'altres cursos que hagin ofert el xinès-català/castellà com a combinació específica. Cal tenir en compte que molts d'aquests cursos han estat cursos ad hoc organitzats per institucions com Consells Comarcals, que pretenien oferir una formació bàsica als intèrprets que ja col·laboraven amb les seves borses. En aquest sentit, eren cursos de durada molt limitada (20-40 hores) que no oferien la possibilitat de grups específics segons la combinació lingüística. En el Curs de Mediació Intercultural en l'Àmbit de la Salut subvencionat per la Fundació Obra Social de "La Caixa", tot i no tenir una durada tan limitada, tampoc no es van fer grups específics per a combinacions lingüístiques. 

Per tot això, en la recollida de dades per a la meva tesi doctoral (basada en entrevistes en profunditat a vint intèrprets i mediadors de xinès en actiu) he pogut observar que la formació específica dels informants en interpretació als serveis públics és escassa, una dada que contrasta amb l'alt nivell formatiu de la mostra, ja que més de la meitat dels intèrprets i mediadors entrevistats han continuat amb els seus estudis en acabar una primera carrera universitària, ja sigui amb una segona carrera, amb màsters o postgraus, o fins i tot amb estudis de doctorat. Per tant, tot sembla assenyalar que l'interès per la formació hi és i que, en realitat, el que ha faltat durant molts anys ha estat una oferta formativa adequada a les necessitats reals. Caldrà observar, d'aquí a uns anys, si els beneficis de la formació comencen a fer-se notar en una millora de les pràctiques professionals.