Ara que comença el mes d'abril, mes per excel·lència de la lectura a casa nostra, i aprofitant la concessió del darrer Nobel de literatura a un escriptor xinès, la Sara Rovira i jo us convidem a navegar per una doble exposició virtual que recorre d'una banda les traduccions del xinès al català i, de l'altra, les traduccions al castellà o català dels dos escriptors xinesos guardonats amb el Nobel de literatura: Gao Xingjian i Mo Yan.
Traduccions del xinès al català
Fins el començament del nou mil·lenni les traduccions del xinès al
català han estat més aviat escasses i les poques que trobem són
majoritàriament traduccions indirectes de poesia o d’obres de pensament,
a càrrec sovint de grans noms de la literatura catalana com ara Marià
Manent o Josep Carner. A partir dels anys noranta i sobretot a partir de
l’any 2000, amb la concessió del primer Nobel de literatura a un autor
xinès, la traducció d’obres xineses al català augmenta de forma
significativa. A més s’amplien els gèneres i comencen a aparèixer
traduccions de novel·les i assaig. Ara bé, cal recordar que moltes
d’aquestes traduccions continuen sent indirectes a partir de llengües
com ara l’anglès o el francès. Això s’explica sobretot perquè no
s’aprecia una política editorial clara, coherent i valenta envers la
literatura xinesa per part de les editorials catalanes que aposti per
les traduccions directes del xinès. En general sembla que massa sovint
els interessos que les guien a l’hora d’escollir les obres a traduir són
fonamentalment comercials i no tant criteris estrictament literaris,
atès que es basen en èxits de vendes a d’altres països europeus i en
obres que han estat objecte de polèmica a la Xina. Afortunadament, la
concessió del segon Nobel de literatura a un autor xinès constitueix un
pas més en la normalització i l’increment de traduccions del xinès al
català, tant pel que fa a la selecció d’obres per traduir, com per la
manera de fer-ho, atès que l’única obra traduïda de Mo Yan al català (Canvis) és una traducció directa del xinès.
Premis Nobel
Durant dècades els xinesos van reclamar un
Nobel de literatura per a un escriptor xinès, ja que consideraven que
era un greuge comparatiu que un país amb una cultura mil·lenària com la
seva no tingués entre les seves files cap autor guardonat amb aquest
premi. El primer va ser atorgat l’any 2000 a Gao Xingjian, un artista
integral, nacionalitzat francès i pràcticament desconegut a la Xina.
Aquesta distinció no va caure gens bé al govern xinès, ja que es va
interpretar més com una provocació i ingerència política que no pas com
un reconeixement del seu valor literari. El 2012 l’Acadèmia va atorgar
de nou el premi a un escriptor de parla xinesa, Mo Yan, resident a la
Xina i no obertament desafecte al règim. En aquest cas, si bé és cert
que el règim xinès s’ha mostrat satisfet amb l’elecció, en d’altres
àmbits la decisió ha despertat un encès debat i ha originat crítiques
precisament per tractar-se d’un autor desproveït de l’etiqueta de
“dissident” o de “crític” al règim. En qualsevol dels dos casos podem
interpretar i trobar arguments per afirmar que la decisió de l’Acadèmia
ha estat basada en criteris purament artístics, però també que és
portadora d’una càrrega ideològica important, tant en un sentit com en
l’altre.
Quant a les seves obres, només disposem de cinc traduccions al català (quatre de Gao Xingjian i una de Mo Yan) i tretze al castellà (sis de Gao Xingjian i vuit de Mo Yan). Això no obstant, mentre Gao Xingjian va ser totalment desconegut a casa nostra fins que no va rebre la màxima distinció de l’Acadèmia sueca, en castellà ja hi havia diverses traduccions de Mo Yan abans que rebés el guardó, probablement gràcies al fet que el cineasta Zhang Yimou havia dut al cinema amb gran èxit de públic la seva obra Sorgo rojo. També val a dir que per motius de cost d’oportunitat i mera estratègia editorial, la majoria de les traduccions de què disposem no s’han traduït directament del xinès, sinó mitjançant l’anglès o el francès, realitat que ens agradaria denunciar com a acadèmiques vinculades des de fa anys a la formació d’especialistes i de traductors professionals del xinès.
Quant a les seves obres, només disposem de cinc traduccions al català (quatre de Gao Xingjian i una de Mo Yan) i tretze al castellà (sis de Gao Xingjian i vuit de Mo Yan). Això no obstant, mentre Gao Xingjian va ser totalment desconegut a casa nostra fins que no va rebre la màxima distinció de l’Acadèmia sueca, en castellà ja hi havia diverses traduccions de Mo Yan abans que rebés el guardó, probablement gràcies al fet que el cineasta Zhang Yimou havia dut al cinema amb gran èxit de públic la seva obra Sorgo rojo. També val a dir que per motius de cost d’oportunitat i mera estratègia editorial, la majoria de les traduccions de què disposem no s’han traduït directament del xinès, sinó mitjançant l’anglès o el francès, realitat que ens agradaria denunciar com a acadèmiques vinculades des de fa anys a la formació d’especialistes i de traductors professionals del xinès.
