Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris China. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris China. Mostrar tots els missatges

Las Relaciones Exteriores de China: Nuevos retos e inestabilidad financiera

El CEI International Affairs en colaboración con el Instituto Confucio de Barcelona y la Obra Social "la Caixa", organizaron el 3 de diciembre de 2015 la Jornada “Las relaciones exteriores de China: Nuevos retos e inestabilidad financiera"

Es un hecho aceptado universalmente que la inserción de China en la economía planetaria, ocurrida en los últimos treinta años está influyendo en los cambiantes vuelcos que acontecen en las relaciones económicas internacionales.
A la vez, todo sugiere que, al entrar el país en la sociedad globalizada, con éxitos evidentes está enfrentando los desafíos de absorber el acervo técnico-cultural-institucional mundial, sin perder la ancestral fisonomía de su muy especial cultura.
Un examen de la estrategia diplomática y de las relaciones internacionales de China reclama, antes de nada, una aclaración básica de la situación del país respondiendo a preguntas como ¿qué tipo de país es China ahora y cómo será en el futuro? o ¿cuál es la fortaleza económica, militar y política de China? La estrategia diplomática de China y su política exterior están basadas en las realidades del país.
Los miembros del grup de investigación Inter-Asia Artur Colom y Sean Golden hablaron sobre "La presencia de China en América Latina y África".

XV EastAsiaNet Workshop. Water in East Asia. Interfacing Environmental Risk

Sean Golden, member of the Inter-Asia research group, took part in the  XV EastAsiaNet Workshop. Water in East Asia. Interfacing Environmental Risk, Culture & Society, held at the Università Ca'Foscari Venezia from 14-16/05/2015, on the topic of:

A discourse analysis of the communication of ecological risk and its subsequent management in China

Abstract


This paper will study three sources of discourse for the communication of ecological risk in China and its subsequent management: the discourse of informal, nongovernmental or emergent civil society communication of ecological risk (social movements, protest movements, critical analysis of risk and governmental policy); the discourse of formal or academic, nongovernmental communication of ecological risk (academics, advisers, opinion-makers); the official, governmental communication of ecological risk (official think tanks, ministry documents). The working hypothesis of this study is that even though awareness of ecological risk is high among the emergent civil society, the ministry advisers and the policy-makers, the management of ecological risk is hampered by contradictory priorities and criteria in the meritocratic evaluation of performance by government and Party officials, on the one hand, and the generation of wealth, on the other. This debate is analogous to the debate on efficiency (the generation of wealth) and equity (the redistribution of wealth) in the field of economic planning and performance.

White Rose East Asia Centre & Foreign and Commonwealth Office workshop

On 17-18 March 2015, Sean Golden, member of the Inter-Asia research group, participated in the White Rose East Asia Centre and the Foreign and Commonwealth Office workshop on Cultural diplomacy and soft power in East Asia: China, Japan, South Korea organised by the White Rose East Asia Centre at Sheffield University (UK).

He spoke on the topic:

Hymn Sheets Versus Jam Sessions. Can Cultural Diplomacy Promote Plurality? Chinese perceptions of value diplomacy and their implications for policy-making

Abstract


An analysis of the Chinese policy papers on the EU reveals the importance of “culture” in diplomacy for the Chinese government. They always stress the fact that both China and Europe have millennial cultures. The corollary of this affirmation would be that other countries (the US in particular) do not have millennial cultures. This suggests a bemusement on the Chinese side that Europe should not automatically recognize that it has more in common with China than with the US. Presumably, for the Chinese side, were Europe to recognize this element it has in common with China, then Sino-European relations would be smoother. Five thousand years of Chinese culture should represent a powerful patrimony of values but the Chinese government may not be capable of turning this patrimony to its advantage in the form of value diplomacy. The creation of hundreds of Confucius Institutes around the world is a clear example of cultural diplomacy, but the CIs are experiencing teething problems that threaten to undermine their efficacy in terms of values-based diplomacy. To some extent these problems may be due to structural problems, to an erroneous vision of the role of the government in the running of the CIs. To some extent they may be due to an erroneous calculation of the proper relationship between an “official” cultural centre and a Higher Education Institution. To some extent they may due to incapacity on the part of the Chinese government to allow for autonomy or to its insistence on exercising government control, even censorship, over the activities of the CIs. This problem of interference is not limited to Chinese value diplomacy. The Japanese government has recently intervened to demand that the publishing house McGraw-Hill modify its history textbooks in the US because they refer to “comfort women” whose existence the Japanese government does not admit. Every year there is controversy because the contents of Japanese history textbooks offend the neighbouring countries in East and Southeast Asia that suffered Japanese imperial aggression. Recently the Spanish Instituto Cervantes has censored public events designed to launch books with a revisionist view of Spanish history. On another level of influence, the unwritten “Beijing Consensus” may have a more powerful effect in the developing world than the written “Washington Consensus”, and Chinese “no strings attached” foreign aid may be displacing the EU’s foreign aid restricted by conditionality. There is a debate about the extent to which the Chinese government understands the way in which soft power works, or whether it is capable of exercising soft power or even whether it even cares about soft power. The debate over “Asian Values” as opposed to Euroamerican “Universal Values” was dimmed by the 1997 Asian financial crisis but Chinese intellectuals and advisers have become increasingly more confident in China’s return to a preeminent role in world affairs, including the definition of “values” and the possibility of renovated Confucian values offering an attractive alternative to the values espoused by formerly imperialist metropoles. The most basic consideration could be the extent to which values emerge from sociocultural practice and the extent to which they can be instrumentalised; in other words, the extent to which officialdom can tolerate diversity, plurality and free-thinking and the extent to which it must promote a specific agenda.


CHINA’S FIFTH GENERATION OF LEADERS: an Iron Fist in a Velvet Glove

The CIDOB Foundation of Barcelona think tank has published an analysis of the new leadership of the Chinese Communist Party by Seán Golden, member of the Inter-Asia research group that comments on the following topics:



  • The 18th National Congress of Communist Party of China has replaced half the members of the Central Committee..
  • The Red Guard generation born after the proclamation of the People’s Republic of China in 1949 have come to power.
  • There was a strong internal struggle between the children of veteran revolutionaries (taizidang) and the meritocrats who had risen to power through the Party’s selection processes (tuanpai).
  • The taizidang promote liberalization in order to generate more wealth; the tuanpai promote redistribution of wealth to combat social inequality.
  • The results of the 18th National Congress seem to indicate that the taizidang faction is winning the struggle.
  • There are signs of political change in China: the social media allow people to organise themselves and publicise information the official media suppress.
The full text can be consulted here.

La Cina verso la nuova Leadership. Le sfide politiche ed economiche nell'anno del drago

Seán Golden, member of the Inter-Asia research group, spoke at the conference La Cina verso la nuova Leadership. Le sfide politiche ed economiche nell'anno del drago, organized by the Dipartimento di Studi sull'Asia e sull'Africa Mediterranea, Università Ca'Foscari Venezia (Italy), on 3 May 2012, in collaboration with the journal east. rivista europea di geopolitica and the think tank Istituto per gli Studi di Politiche internazionale on the occasion of launching Numero 41, Ombre cinesi (Aprile 2012) in Venice.

Abstract

The Party-State of the PRC is going through a generational change that will be formalised by the Party Congress in October 2012. The rapidly changing status of the PRC in the new world order requires a rethinking of many of the ideological bases of the socialist revolution in China. There are epistemic and interpretive communities acting as advisers to the new leadership that are proposing new paradigms “with Chinese characteristics” for international relations theory: Qin Yaqing, Yan Xuetong and Zhao Tingyang as examples.

Il Partito-Stato del PRC sta attraversando un cambio generazionale che sarà formalizzato dal Congresso del Partito in ottobre 2012. Lo stato di rapida evoluzione del PRC nel nuovo ordine mondiale richiede un ripensamento di molte delle basi ideologiche della rivoluzione socialista in Cina. Ci sono comunità epistemiche e interpretative che agiscono come consulenti per la nuova dirigenza che stanno proponendo paradigmi “con caratteristiche cinesi” per le teorie delle relazioni internazionali: Yaqing Qin, Yan Xuetong e Zhao Tingyang come esempi.

Informe trimestral sobre l’impacte de la Xina als mitjans de comunicació


La influència de la Xina és cada cop més important en l’àmbit internacional, una importància que es fa palesa per l’espai que hi dediquen els mitjans de comunicació en les seves agendes i que es reflecteix en el nombre de notícies, articles i opinions publicats, que són cada cop més nombrosos. 

Per tal de comprovar l’impacte de la Xina en els mitjans de comunicació a Espanya, s’ha dut a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de tota la informació publicada en diaris diversos durant el primer trimestre de 2012. Els rotatius escollits són els cinc mitjans d’informació generalista següents: La Vanguardia, El País, El Periódico, El Punt Avui i l’Ara.

Reflexions al voltant de la formació en interpretació als serveis públics amb el xinès

La setmana passada, el portal de notícies ZaiChina va publicar una entrevista que Irene Tor Caroggio em va fer fa unes setmanes. Moltes de les preguntes que em feia giren al voltant de la interpretació als serveis públics amb el xinès, motiu pel qual he decidit reprendre en aquest escrit una qüestió que queda una mica al marge de l'entrevista: la formació en interpretació als serveis públics amb el xinès.

Tal com explicava a la Irene, al 2006, quan vaig acabar la llicenciatura de Traducció i d'Interpretació, poc havia sentit a parlar de la interpretació als serveis públics i, tot i que sí que ens havien parlat de la interpretació d'enllaç, a les pràctiques d'interpretació a l'aula bàsicament ens preparàvem per a la interpretació de conferències (consecutiva i simultània).

Els materials d'acollida en xinès

"¿Mejorar la acogida? El otro día lo dije de broma y de verdad: lo primero que habría que hacer es que a cada recién llegado habría que darle un libro, a cada uno en su idioma. Bajar del avión y darle un libro con sus obligaciones y sus derechos. Para que sepan. Así, cuando pase cualquier cosa que sepan dónde pueden ir y qué pueden hacer. Y sus obligaciones. Eso yo pienso que es lo más importante. Como cuando cogemos el autobús para pasar todo el día visitando la ciudad, ¿no te dan un librito para saber dónde puedes ir? Pues, cuando baja del avión, un librito así no iría mal. Porqué quizás las costumbres de aquí son diferentes. Tampoco son iguales todos los países europeos. [...]" 

Fragment de l'entrevista a Joana Ye Ye (Ye Zhangjiang), realitzada per Miquel Fernández i Pep Subirós el 3 de novembre de 2008, publicada a Ser immigrant a Catalunya: El testimoni de vint-i-dos protagonistes, editat per Pep Subirós (2010), p. 300.

A finals del 2009, la Secretaria d'Immigració (actualment, Direcció General d'Immigració), publicava la Guia d'acollida ( 接收指南, jieshou zhinan), un web multimèdia amb informació sobre aspectes com l'acollida, la legislació per a persones immigrades residents a Catalunya (amb un apartat específic de "Drets i deures"), la salut, l'educació, l'habitatge, el treball o el món associatiu. Traduïda al xinès, entre d'altres llengües, sembla que respongui directament a la petició que feia Ye Zhangjiang a la seva entrevista i, en aquest sentit, podria tenir el potencial de convertir-se en un web de referència per als xinesos que arriben a Catalunya.

1r informe de l’ECRAN sobre política xinesa


L’ECRAN (Europe China Research and Advice Network) és un projecte d’una durada de tres anys finançat per la Unió Europea per assessorar els responsables de les polítiques europees sobre temes relacionats amb la Xina. 

S’ha dissenyat per millorar la capacitat dels responsables de la polítiques europees a l’hora de supervisar i avaluar la situació actual de la Xina i el seu impacte tant en la mateixa Unió Europea com en els seves relacions entre aquesta i la Xina.

Al projecte, liderat pel Dr. Kerry Brown i Shaun Breslin de la Chatham House i els professors Shujie Yao i Song Lina de la Universitat de Nottingham, hi participen acadèmics diversos d’institucions de recerca de tot Europa, experts en diferents àrees de coneixement relacionades amb la Xina. Un altre dels objectius d’ECRAN és establir una xarxa d’investigadors i instituts de recerca europeus especialitzats en la Xina i en els relacions entre la Xina i la Unió Europea.

Ten-year plan for social and political development in China

From David Bandurski at the University of Hong Kong China Media Project:

"Yu Jianrong (于建嵘), one of China’s most outspoken intellectuals, yesterday posted a ten-year plan for social and political development in China on his Tencent microblog account. The plan called for a three-year initial phase of concerted social and judicial reforms, including the abolishment of the petitioning and household registration systems, followed by a second phase of political reforms moving China toward constitutional democracy".

"Yu’s plan gives readers a general idea of many of the concrete changes proposed in China by pro-reformers under the auspices of 'political reform'."

RNE - Programa de radio Continum - Arte chino 2.0 - 26/02/12

En 2011 China desbancó a Estados Unidos y Reino Unido y se alzó con el primer puesto del mercado del arte mundial. El arte contemporáneo chino nos ofrece un abanico de propuestas de lo más variado. Un ejemplo es la pintura de David Zhou, artista chino afincado en Valencia que nos propone una visión de la filosofía oriental a través de la tinta china. 

Laia Manonelles, doctora en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona y autora del libro Arte experimental en China, nos convence de que la globalización nos debe enseñar a dejar de mirar a China desde la diferencia cultural y a fijarnos retos de futuro que compartimos y que el arte pone de manifiesto. 


Eleccions i "democràcia" a la Xina: un "problema" de traducció?


Aquest mes de febrer s’han celebrat eleccions “lliures” al poble de Wukan 乌坎, famós arreu per la difusió que van fer els mitjans de comunicació de les revoltes dels camperols a causa de les expropiacions de terres i la corrupció. Aquest dia 1 de març de 2012 haurà acabat l’última fase del procés electiu. Per tant, durant aquest cap de setmana apareixeran novament en els mitjans notícies relacionades amb aquest esdeveniment, que faran referència explícita al concepte de democràcia.

El diari El Punt Avui va fer-se ressò d'aquest esdeveniment. Tanmateix, l’article en qüestió se centra no tant a explicar els detalls del procés electiu, sinó a ressaltar-ne la seva singularitat a la Xina, a esmentar amb una certa èpica les revoltes passades, a fer referència al Nobel de la Pau 2010 Liu Xiaobo (condemnat a onze anys de presó per a justícia xinesa) i a la manca de democràcia a la Xina:
El rotatiu governamental China Daily se n'ha fet ressò, però ha aconseguit publicar un article sense utilitzar la paraula democràcia. Els comicis locals són legals i habituals a la Xina, però és plenament sabut que els vots estan comprats i que els candidats independents són sabotejats i perseguits (El Punt Avui, 03/02/12).

Xina a les biblioteques de Catalunya


L'impacte de la Xina en el context català es fa notar, cada dia més, a les biblioteques, ja sigui a la secció de premsa, ja sigui a la de literatura o cinema, on cada cop podem trobar més traduccions d'autors xinesos (p. ex., Chan Koonchung) o pel·lícules de directors d'aquest país. Tanmateix, aquest impacte també comença a fer-se notar en algunes biblioteques que han engegat accions d'apropament als xinesos de Catalunya, mogudes per la clara voluntat d'incloure'ls entre els seus usuaris.

L'exemple pioner d'aquest tipus d'iniciatives el trobem a la biblioteca de Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet, on hi ha un fons documental amb 3800 documents en xinès.

Polítiques d’immigració a Catalunya i respostes als problemes de comunicació amb la població immigrada (I)

Al llarg dels últims anys, l’arribada a Catalunya d’immigrants que desconeixen les llengües oficials ha posat a prova la societat catalana. De l’any 2000 al 2010, la població d’origen estranger a Catalunya va passar de 181.590 immigrants censats a un total de 1.198.538 a finals del 2010, un augment que equival al 15,95% de la població total (dades extretes de l'Institut d'Estadística de Catalunya, IDESCAT). En el cas de la immigració xinesa, de 4.461 ciutadans xinesos el 2000 es va passar 46.333 ciutadans el 2010, amb una distribució en el territori cada cop més dispersa (vegeu Beltrán Antolín, 2009).

Font: Dades del padró continu (Idescat)

La Xina en els mitjans de comunciació d'Espanya


El dia 20 de desembre de 2011 va aparèixer a alguns mitjans de comunicació (Ara, La Vanguardia) una notícia referent a l'augment de la població urbana a la Xina. Tanmateix, aquesta informació ha estat obviada a la majoria de les agendes dels mitjans de comunicació d’Espanya, que han optat per fer-se ressò de les protestes ciutadanes que hi ha hagut al poble de Wukan. Evidentment, els criteris per escollir què és notícia són diversos, com ara el grau de novetat, l’interès que pugui suscitar en el públic, la rellevància de la font informativa, què fa la competència, etc., i la importància d’un o altre no és sempre la mateixa. No obstant això, aquesta informació, facilitada per l’Acadèmia de les Ciències Socials de la Xina, és prou rellevant per entendre què succeeix actualment al país i també per preveure, en certa mesura, les polítiques que pugui endegar el govern per a mantenir l’estabilitat social i procurar el creixement sostenible de l’economia. Cada anuari —també anomenat ‘llibre blau’ 蓝皮书 (lanpishu)— és un informe oficial detallat que publica anualment l’Acadèmia de les Ciències Socials de la Xina amb una anàlisi quantitativa i qualitativa sobre àmbits diversos. Així, hi ha un anuari sobre economia, un sobre societat, un sobre relacions internacionals, etc. A més a més, ofereix una sèrie de recomanacions sobre les polítiques que caldria dur a terme per tal de fer front als problemes del país.

Los chinos, en su salsa

En el año 2000 el "Colectivo de los Ocho Inmortales" en Barcelona fundó el "Observatorio del Racismo y la Xenofobia contra las Personas de Origen Chino en España" (ORXPOCE). El Observatorio estuvo asociado al Instituto de Estudios Internacionales e Interculturales (IEII) de la Universitat Autónoma de Barcelona (UAB) y pasó a formar parte del Observatorio Europeo del Racismo y la Xenofobia-European Monitoring Centre on Racism and Xenophobia (EUMC). Incluso se elaboró un informe donde se recopliban una serie de ejemplos de noticias publicadas en periódicos que afectaban a la dignidad de personas chinas y se envió al Defensor del Pueblo quien nos respondió invitándonos iniciar una vía procesal mediante los Tribunales de Justicia.

Ahora, más de una década después del comienzo de aquella iniciativa que quedó temporalmente en letargo, y constatando que poco ha cambiado en la sociedad y en el medio que nos rodea en este sentido, el Grupo de Investigación InterAsia, dentro de su nuevo proyecto de investigación I + D sobre el impacto de Asia Oriental en el contexto español, retoma el compromiso de estar alerta y sacar a la luz aquellas noticias, comportamientos y acciones que atenten contra la dignidad de las personas de origen chino en España, en la medida en que fomentan el racismo y la xenofobia, los cuales lejos de favorecer la cohesión social lo que hacen es promover, provocar y legitimar conflictos amparados en supuestas diferencias culturales, a menudo más imaginadas (con profundas raíces orientalistas) que reales.

Esta renovada voluntad de compromiso ya se ha materializado en una primera acción:


La directora del Instituto Cervantes de Pekín recibe el premio “El sueño chino” 2011

El pasado sábado 10 de diciembre de 2011, la directora del Instituto Cervantes de Pekín, Inma González Puy, recogió el premio El sueño chino 2011 en el Gran Teatro de Cantón, de Zaha Hadid, en reconocimiento a su dedicación profesional y contribución en pro del acercamiento de las culturas entre España y China, informa el propio Instituto.