Els materials d'acollida en xinès

"¿Mejorar la acogida? El otro día lo dije de broma y de verdad: lo primero que habría que hacer es que a cada recién llegado habría que darle un libro, a cada uno en su idioma. Bajar del avión y darle un libro con sus obligaciones y sus derechos. Para que sepan. Así, cuando pase cualquier cosa que sepan dónde pueden ir y qué pueden hacer. Y sus obligaciones. Eso yo pienso que es lo más importante. Como cuando cogemos el autobús para pasar todo el día visitando la ciudad, ¿no te dan un librito para saber dónde puedes ir? Pues, cuando baja del avión, un librito así no iría mal. Porqué quizás las costumbres de aquí son diferentes. Tampoco son iguales todos los países europeos. [...]" 

Fragment de l'entrevista a Joana Ye Ye (Ye Zhangjiang), realitzada per Miquel Fernández i Pep Subirós el 3 de novembre de 2008, publicada a Ser immigrant a Catalunya: El testimoni de vint-i-dos protagonistes, editat per Pep Subirós (2010), p. 300.

A finals del 2009, la Secretaria d'Immigració (actualment, Direcció General d'Immigració), publicava la Guia d'acollida ( 接收指南, jieshou zhinan), un web multimèdia amb informació sobre aspectes com l'acollida, la legislació per a persones immigrades residents a Catalunya (amb un apartat específic de "Drets i deures"), la salut, l'educació, l'habitatge, el treball o el món associatiu. Traduïda al xinès, entre d'altres llengües, sembla que respongui directament a la petició que feia Ye Zhangjiang a la seva entrevista i, en aquest sentit, podria tenir el potencial de convertir-se en un web de referència per als xinesos que arriben a Catalunya.

Xina a les biblioteques de Catalunya

L'impacte de la Xina en el context català es fa notar, cada dia més, a les biblioteques, ja sigui a la secció de premsa, ja sigui a la de literatura o cinema, on cada cop podem trobar més traduccions d'autors xinesos (p. ex., Chan Koonchung) o pel·lícules de directors d'aquest país. Tanmateix, aquest impacte també comença a fer-se notar en algunes biblioteques que han engegat accions d'apropament als xinesos de Catalunya, mogudes per la clara voluntat d'incloure'ls entre els seus usuaris.

L'exemple pioner d'aquest tipus d'iniciatives el trobem a la biblioteca de Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet, on hi ha un fons documental amb 3800 documents en xinès.

Any nou xinès transnacional (I): Remeses o el “hongbao” electrònic

La presencia de Xina a l’Estat Espanyol – en les seves diverses variants- es cada vegada un fet més evident i tangible. Això es deu, entre d’altres factors, als processos interculturals inherents al fet migratori. 

Cada vegada és més clar que la presència de persones d'origen xinès a l’Estat Espanyol està comportant canvis en la morfologia i l’estructura de diverses ciutats i municipis però potser és menys coneguda la repercussió d’aquesta sinergia intercultural als llocs d’on provenen les persones xineses que viuen a l’Estat Espanyol. Com veurem a través d’aquest i el següent post, la celebració del denominat “any nou xinès” és un bon exemple d’aquest procés de doble influència. 

Polítiques d’immigració a Catalunya i respostes als problemes de comunicació amb la població immigrada (I)

Al llarg dels últims anys, l’arribada a Catalunya d’immigrants que desconeixen les llengües oficials ha posat a prova la societat catalana. De l’any 2000 al 2010, la població d’origen estranger a Catalunya va passar de 181.590 immigrants censats a un total de 1.198.538 a finals del 2010, un augment que equival al 15,95% de la població total (dades extretes de l'Institut d'Estadística de Catalunya, IDESCAT). En el cas de la immigració xinesa, de 4.461 ciutadans xinesos el 2000 es va passar 46.333 ciutadans el 2010, amb una distribució en el territori cada cop més dispersa (vegeu Beltrán Antolín, 2009).

Font: Dades del padró continu (Idescat)