Xina-Japó, una tensió històrica i geopolítica

Seán Golden, membre del grup de recerca Inter-Asia, acaba d'analitzar el conflicte sino-japonès sobre la sobirania de les illes Diaoyu/Senkaka al diari ARA: Xina-Japó, una tensió històrica i geopolítica.

El joven poder chino

L'edició d'avui dia 19 d'agost del diari El País publica un article firmat per Luís Gómez i titulat "El joven poder chino", on es cita el professor Joaquín Beltrán, coordinador del Estudis de l'Àsia Oriental de la UAB i investigador principal del grup InterAsia.

Difusió de la recerca

Presentem un blog de difusió de la recerca d'un membre d'InterAsia i doctorand en Traducció i Estudis Interculturals a la Universitat Autònoma. 

A nuirs. strange ruins Xavier Ortells-Nicolau presenta part de les troballes i reflexions que emmarquen la seva investigació doctoral sobre les representacions visuals de la demolició urbana a la Xina contemporània, i el fenòmen i l'estètica de les ruïnes.

Apunts sobre màrqueting de locals de menjar ràpid a Japó

Aquesta notícia m'ha fet recuperar i tornar a fullejar aquesta lectura:

Tamotsu Aoki (2002): «Aspectos de la globalización en el Japón contemporáneo», dins P.L. Berger y S.P. Huntington (eds.): Globalizaciones múltiples. Barcelona: Paidós.

Aoki detecta una doble vessant per explicar l'abast i celeritat de la penetració de menjar ràpid al Japó a partir dels setanta. D'una banda, tenim una progressiva fast-foodització dels aliments japonesos tradicionals juntament amb la importació de fast-food estrangera:

Hay cuatro tipos principales de comida en el mercado de comida rápida japonés: hamburguesas, sushi, gyūdon (un cuenco con arroz y ternera por encima) y rāmen. Fue en la década de los setenta cuando todos ellos se introdujeron en el mercado de la restauración como formas de comida rápida y pasaron a ser consumidos en masa por los japoneses. (p. 92)

Fueron varios los factores que llevaron a esa rápida “fast-foodización”: la urbanización de la sociedad japonesa, que ya se había iniciado en los setenta; el giro hacia la familia nuclear; la relajación de los estilos de vida debido al crecimiento económico; la tendencia a comer más fuera y menos en casa (relacionada con la propiedad de las viviendas y con una nueva concepción del hogar); el mayor alejamiento de las mujeres de las tareas domésticas; y los cambios en la concepción del tiempo vinculados a los nuevos estilos de vida, en los que todo se acelera (la duración media de la visita de un cliente a Yoshinoya, por ejemplo, es de tan sólo siete minutos). Los cuatro tipos de comida rápida enumerados están caracterizados por su simplicidad, su facilidad de preparación y su uniformidad (la garantía de que todos los locales tienen la misma calidad). Pero sobre todo: el cliente no tiene que esperar. (p. 92-3)

Pel que es comenta a l'article enllaçat, sembla que es manté l'aposta pels "generadors de trànsit" que hi havia a la primera onada de fast-foodització: locals a prop d'estacions, grans magatzems, centres de consum... Aquí sembla que s'adapten a la clientela tirant a pija de la gran avinguda d'Omotesando, aparador de botigues de marques internacionals de moda i accessoris: "According to reports, the Harajuku Omotesando branch was designed to appeal to a more adult and trendy demographic than usual, which seems to be a recurring trend with fast food restaurants in Japan these days." 

A l'estudi de la fast-food amb l'utillatge sociològic i antropològic seria útil afegir-li una aproximació analítica freudiana. S'exploten guilty pleasure i deathwish, associats a les pulsions d'Eros i Thánatos. Aquests objectes de recerca tenen molt a guanyar d'una aproximació interdisciplinar.  

Els continguts jurídics del web d’acollida de la Generalitat de Catalunya

Estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa

 

Web d'acollida de la Generalitat de Catalunya (versió en xinès)

Al número 57 de la Revista de Llengua i Dret, de l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya, s'ha publicat "Els continguts jurídics del web d'acollida de la Generalitat de Catalunya: estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa" (pàg. 71-94), un article en el qual reprenem algunes de les qüestions ja proposades en aquest bloc en divereses entrades prèvies (vegeu, per exemple, a "Polítiques d’immigració a Catalunya i respostes als problemes de comunicació amb la població immigrada" o "Els materials d'acollida en xinès"). A continuació presentem el resum de l'article, que es pot consultar íntegrament al web de la Revista de Llengua i Dret.

Papers. Revista de Sociologia (Vol 97, No 3) ha publicat l'article "Mujeres chinas en España: El capital social y su impacto en las estrategias productivas y reproductivas", d'Amelia Sáiz López, membre d'InterAsia i professora a la Universitat Autònoma.

Enllaç a l'article